Els dimecres de la meva vida

Escric aquest relat des d’un teclat especial amb les tecles més grans perquè em costa escriure en un teclat normal. El meu nom és Angelita, tinc cinquanta anys i tinc paràlisi cerebral. Des de fa un any, sóc voluntària a AIS Ayuda a la Infancia Sin Recursos, una ONG que ajuda a persones com jo. Ara jo també els ajudo a ells.

A més de ser usuària, faig de voluntària ajudant als altres i en tot el que puc.

Tots els dimecres vaig a AIS a Barcelona en un taxi adaptat. Allà m’encarrego d’ordenar els rotllos, llibres i també treballo amb l’ordinador. De vegades, passem un cap de setmana tots junts. Quan fem aquestes sortides, sóc usuària i a vegades voluntària. Per exemple, paro taula, faig companyia a altres persones, parlem i compartim el temps. També, m’agrada quan un altre voluntari em pregunta si vull ajudar i li dic que sí. Quan ho faig em sento autònoma i contenta.

He viscut moment molt bons moments des que sóc voluntària. Recordo un dia que vam organitzar un taller de manualitats amb treballadors que dediquen part del seu temps a fer voluntariat. Jo els explicava com fer-ho i després treballàvem tots junts. Un altre moment que em va agradar va ser quan vam preparar la festa d’AISBand.

Em sento molt estimada per les monitores. Allà faig de voluntària ajudant als altres i en tot el que puc. M’agrada ajudar. I com a voluntària, els hi dic a aquelles persones amb discapacitat que si poden fer alguna cosa pels altres, ho facin. Ajudar ens fa sentir més útils i més feliços.  

Si tu també has viscut alguna experiència o història solidària, explica’ns-la a info@givingtuesday.es